Idò bé, sa meva amiga mentalment tarada (habilitat personal que m'encanta i provoca un bon nombre de agulletes abdominals) és na Marta. T'aixeques un dia que no feia pinta de tenir res d'especial fas un cafetet, vas a fer una repassada a s'hort, envies un parell de currículums i en un momentasso d'entre totes aquestes coses a fer, na Marta te diu que montis un galliner PERÒ JA, que d'aquí poc te regala un parell de gallines per ampliar sa família i s'oferta de productes ecològics que tens. Després de 3 dies de riure sobre sa fantàstica i utòpica idea de na Marta (clar, perquè tu no tens ni papa de com funciona una gallina i molt menys de com nassos fer un galliner!!), te diu que no, que ja fas tard, que no pot ser, que t'hi posis ja que quan arribin na Mamen, na Murta i na Xorca (evidentment vàrem debatre a un bar una llarga estona sobre es noms de ses madones) haurien de tenir un lloc segur on dormir.
I au, aquí les teniu un mes després. Posant ous cada dematí després d'anar a cercar un parell de cuquets i fer una volteta entre arbres i mates.
 |
| Na Marta apunt de comprar mitja paradeta |
 |
| "I ara què feim quan amollem ses gallines!?!?!" |
 |
| Ja són aquí! Aiiii |
 |
| Projecte de gallina |
 |
| "Ola, k ase" |
 |
| Na Maria en sap més que na Marta i jo juntes |
 |
| Cercant cucs |
 |
| Mirant si ja han posat ous |
 |
| Galliner |
 |
| Ous de bon dematí |
